Manifest fundacional de la xarxa SET de ciutats del Sud d’Europa front la turistització.    

Anotació

 Neix la “Xarxa SET de ciutats del Sud d’Europa front la Turistització”.

  • La xarxa ha estat promoguda per col·lectius i entitats de Palma,Venezia, València, Sevilla, Pamplona, Lisboa, Màlaga, Malta, Madrid, Girona, Canàries, Donostia, Camp de Tarragona i Barcelona.
  • Des de “Ciutat per qui l’Habita” fem una crida als col·lectius i organitzacions de Mallorca a sumar-se al manifest fundacional de la xarxa.

A diferents ciutats i regions del Sud d’Europa s’estan desenvolupant moviments de denúncia, mobilització i resistència davant els processos de turistització que s’hi estan produint. Entitats i col·lectius d’algunes d’elles, Venezia, València, Sevilla, Pamplona, Palma, Lisboa, Málaga, Malta, Madrid, Girona, Canàries, Donostia / San Sebastián, Camp de Tarragona, Barcelona, Eivissa, ens hem anat trobant en diferents esdeveniments des de fa al menys un any i mig, amb la finalitat de compartir i intercanviar experiències i coneixements.

Els esforços han esdevingut en un Manifest fundacional col·lectiu que serà presentat a Barcelona el proper 18 de maig conjuntament amb la resta de ciutats i territoris adherits.

 Des de “Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita”, en el marc d’una illa en gran part ja sotmesa al monocultiu turístic hem lluitat contra l’apropiació dels béns comuns per part de la indústria turística, contra la conversió del centre de Ciutat en oferta complementària del turisme i en la defensa dels drets socials de les veïnes i veïns a no quedar excloses dels seus barris de referència.

Els efectes de la indústria turística són múltiples: augment de la precarització i explotació laboral (tal i com posa de manifest l’informe que hem fet public recentment), massificació de carrers i places, alta generació de contaminació i residus a la que s’han sumat les emissions de partícules contaminants dels creuers, així com la transformació i banalització dels entorns naturals i de convivència.

L’impacte de la crisi financera de 2008 juntament amb l’actual compra massiva d’immobles per fons d’inversió i immobiliàries per fer negocis desvinculats dels usos habituals ha provocat una crisi d’habitatge i una transformació accelerada dels barris. La venda per l’ús residencial vacacional temporal dels habitatges de la nostra ciutat és una de les conseqüències de no posar fre i de crear la marca Palma, que ha beneficiat la sortida de l’stock d’immobles depreciats en mans dels bancs per especular i fer negoci.

Aquestes conseqüències resulten comuns, amb les seves especificitats, a gran part del sud d’Europa. Ens unim per crear espais de lluita, reflexió i de creació d’alternatives.

 Finalment, des de “Ciutat per qui l’Habita” fem una crida als diferents col·lectius i organitzacions de Mallorca a sumar-se al manifest fundacional de la xarxa.

  #SETnet       #SETouristification 

  • Us deixem el Manifest per descàrrega AQUÍ  i el vídeo del Manifest fundacional més abaix. 
  • També el pots descarregar al visor següent:

Vídeo del Manifest fundacional:

 

La turistització de Palma no crea ocupació, genera precarietat

Anotació

La invasió pel negoci turístic dels barris residencials, carrers i places de Palma, a més d’engegar processos de gentrificació, ha posat en qüestió el dret a un habitatge digne, i, en general, el dret a la ciutat.

No hi ha a Palma ni una besllum de pobresa laboral que mereixi un comentari de l’ autodenominat “Govern de la Gent”? Tal vegada Palma és “territori lliure dels efectes de les últimes Reformes Laborals” que són autèntics artefactes de precarització laboral i devaluació salarial.

El model de turistització de la Ciutat de Palma està provocant el que en economia es coneix com a “escenaris de creixement sense ocupació”.

Us deixem un informe sobre la precarietat i l’explotació laboral a Ciutat, conseqüencia d’aquest procés accelerat de despossessió dels espais i l’habitatge per part del negoci turístic.

Pots descarregar el document AQUÍ.

O si ho prefereixes, AQUÍ en Scribd. 

O també des de aquesta visualització:

 

Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita.

 

 

Nota de premsa.

Anotació

Nota de premsa 20 d’abril de 2018.

Vos adjuntem la nota de premsa d’avui sobre una greu irregularitat que hem detectat a Palma, relacionada amb l’explotació d’un hotel de Turisme d’Interior per part de Tolo Gomila, president de FEVITUR i vicepresident D’HABTUR.

Hem pogut constatar que  l’hotel d’interior, no disposa de permís d’instal·lació d’activitats.

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita”

El pots decarregar des de el visor o des de AQUÍ.

Manifest: Zonificació zero. No més places turístiques a Ciutat.

Anotació

Manifest: No més places turístiques a Ciutat.

En aquests moments a Ciutat, accedir a un habitatge s’ha convertit en un problema social de primer ordre.

Atesa la situació de saturació turística, de destrucció accelerada del teixit social i d’emergència habitacional, hem col·laborat amb la Federeació D’Associacions de Veïns de Palma, el GOB i Terraferida en la redacció d’un Manifest demanant respecte pels acords del passat mes de juliol al Ple de l’Ajuntament de Palma de continuar la prohibició  del lloguer turístic a plurifamiliars. A més, d’estendre la prohibició d’autoritzar noves places de lloguer turístic vacacional a unifamiliars i sòl rústic del municipi de Palma.

Ni una plaça turística més a Palma!

Hem de recordar que el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) és l’instrument participat per al planejament de la ciutat.

Al PGOU, ara en revisió, s’hi determinen els usos del sòl i s’hi preveu el desenvolupament de les activitats econòmiques. Així, el PGOU vigent justifica l’agrupació tipològica (usos administratius, comercials, industrials i turístics) de les diferents zones de la ciutat i assumeix com a objectiu el suport als usos residencials contra la seva progressiva terciarització. Per tant, el PGOU actual ja regula l’ús turístic i el prohibeix a les zones residencials, ja sigui en edificis plurifamiliars o unifamiliars.

Poc a poc ens trobem que s’ha anat implantant arreu l’activitat terciària del lloguer turístic d’habitatges, alterant la protecció de l’ús residencial i l’actual zonificació dels diferents usos permesos.

#ZonificacióZero     #NoMésPlacesTurístiques      #ResistimOnResidim

Us deixem el Manifest:

 

Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita.

Ens oferim a fer l’estudi de zonificació turística a Palma a cost zero.

Anotació

IMG_1730

El 12 de febrer varem presentar una proposta al registre de l’Ajuntament de Palma.
Atès que l’Ajuntament de Ciutat vol zonificar el lloguer turístic de Palma tot externalitzant-ne un estudi a una empresa privada amb un cost de 20.000 euros, “Ciutat per a qui l’habita” farem l’estudi de la zonificació a cost zero.

Ens preocupa que després del compromís de 27 de juliol de 2017 al Ple de l’Ajuntament de Palma es va aprovar la proposta d’iniciativa popular de prohibir el lloguer turístic a les finques plurifamiliars a instància de la Federació d’Associacions de veïns de Palma (FAAVV) i quinze entitats més, ara, recolzats per un estudi (hi ha un grapat que ens donen la raó), vulguin turistitzar encara mes la nostra Ciutat.

No tenim prou amb s’Arenal o Cala Major?
Ni amb tots els hotels que s’han obert en els últims tres anys?

Pareix que tampoc tenim prou amb tots els edificis que, una vegada no renovats els contractes de lloguer als residents, s’han convertit en Turisme d’interior a Palma.
Ni amb tots els habitatges unifamiliars de barris com Son Espanyolet, Es Molinar o El Terreno. Aquests habitatges segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) són a zones residencials i, per tant, incompatibles amb l’ús turístic; però aquest se’n va permetre per la Llei “Delgado” de 2012 i, poc a poc,  ja han acosenguit Llicència. La moratòria va arribar tard.

Resulta que ara, viure a una casa amb jardí o tenir vistes a la mar (a una illa), és un luxe.
I les zones no turístiques, les poques que en queden, podrien ser susceptibles d’allotjar aquesta activitat. La pujada de preus dels habitatges d’aquests barris i l’expulsió de veïnades pot ser dramàtica. Tan dramàtica com a succeït a Sa Calatrava o Santa Catalina a Palma. O com ha ocorregut a barris d’altres ciutats, des de Barcelona a Berlín, de San Francisco a Marsella.

De veritat necessitem més estudis davant tanta evidència i a un territori petit amb tanta pressió humana?

Us deixem el document enregistrat:

 

IMG_1741

 

Referències:

Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi. Sònia Vives Miró, Onofre Rullan, Jesús M. González.

Un estudi vincula els desnonaments per lloguer amb la gentrificació

Proyectan 400 viviendas en Nou Llevant.    “… desde la empresa, consideran que el proyecto   despertará el interés de familias y compradores extranjeros, al detectar una demanda por parte de compradores de segunda vivienda para vacaciones o como inversión turística”.