La turistització de Palma no crea ocupació, genera precarietat

Anotació

La invasió pel negoci turístic dels barris residencials, carrers i places de Palma, a més d’engegar processos de gentrificació, ha posat en qüestió el dret a un habitatge digne, i, en general, el dret a la ciutat.

No hi ha a Palma ni una besllum de pobresa laboral que mereixi un comentari de l’ autodenominat “Govern de la Gent”? Tal vegada Palma és “territori lliure dels efectes de les últimes Reformes Laborals” que són autèntics artefactes de precarització laboral i devaluació salarial.

El model de turistització de la Ciutat de Palma està provocant el que en economia es coneix com a “escenaris de creixement sense ocupació”.

Us deixem un informe sobre la precarietat i l’explotació laboral a Ciutat, conseqüencia d’aquest procés accelerat de despossessió dels espais i l’habitatge per part del negoci turístic.

Pots descarregar el document AQUÍ.

O si ho prefereixes, AQUÍ en Scribd. 

O també des de aquesta visualització:

 

Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita.

 

 

Ens oferim a fer l’estudi de zonificació turística a Palma a cost zero.

Anotació

IMG_1730

El 12 de febrer varem presentar una proposta al registre de l’Ajuntament de Palma.
Atès que l’Ajuntament de Ciutat vol zonificar el lloguer turístic de Palma tot externalitzant-ne un estudi a una empresa privada amb un cost de 20.000 euros, “Ciutat per a qui l’habita” farem l’estudi de la zonificació a cost zero.

Ens preocupa que després del compromís de 27 de juliol de 2017 al Ple de l’Ajuntament de Palma es va aprovar la proposta d’iniciativa popular de prohibir el lloguer turístic a les finques plurifamiliars a instància de la Federació d’Associacions de veïns de Palma (FAAVV) i quinze entitats més, ara, recolzats per un estudi (hi ha un grapat que ens donen la raó), vulguin turistitzar encara mes la nostra Ciutat.

No tenim prou amb s’Arenal o Cala Major?
Ni amb tots els hotels que s’han obert en els últims tres anys?

Pareix que tampoc tenim prou amb tots els edificis que, una vegada no renovats els contractes de lloguer als residents, s’han convertit en Turisme d’interior a Palma.
Ni amb tots els habitatges unifamiliars de barris com Son Espanyolet, Es Molinar o El Terreno. Aquests habitatges segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) són a zones residencials i, per tant, incompatibles amb l’ús turístic; però aquest se’n va permetre per la Llei “Delgado” de 2012 i, poc a poc,  ja han acosenguit Llicència. La moratòria va arribar tard.

Resulta que ara, viure a una casa amb jardí o tenir vistes a la mar (a una illa), és un luxe.
I les zones no turístiques, les poques que en queden, podrien ser susceptibles d’allotjar aquesta activitat. La pujada de preus dels habitatges d’aquests barris i l’expulsió de veïnades pot ser dramàtica. Tan dramàtica com a succeït a Sa Calatrava o Santa Catalina a Palma. O com ha ocorregut a barris d’altres ciutats, des de Barcelona a Berlín, de San Francisco a Marsella.

De veritat necessitem més estudis davant tanta evidència i a un territori petit amb tanta pressió humana?

Us deixem el document enregistrat:

 

IMG_1741

 

Referències:

Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi. Sònia Vives Miró, Onofre Rullan, Jesús M. González.

Un estudi vincula els desnonaments per lloguer amb la gentrificació

Proyectan 400 viviendas en Nou Llevant.    “… desde la empresa, consideran que el proyecto   despertará el interés de familias y compradores extranjeros, al detectar una demanda por parte de compradores de segunda vivienda para vacaciones o como inversión turística”.