Us deixem l’escrit de Ciutat per a qui l’habita, no per qui la visita per a la manifestació convocada per l’Assemblea 23 S i celebrada el mateix dia de 2017. Participarem donant suport i, juntament amb altres col·lectius, llegirem aquesta reflexió.

Habitants i amigues de l’illa de Mallorca! Benvingudes sigau!! Passeu, passeu!! Sí, ja la sabeu la cançó, la del poeta, la del poble: Casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú. I vengueren les cases i anaren de lloguer i així els hi va als que les compraren…

En aquelles que volem veure una illa on habitar, en aquelles que volem una illa menys desigual, en aquelles que volem una illa i ens la posen tal com si fos la lluna, sí, en aquelles, i perquè no?, que volem la lluna, ens titllen ara, quan no directament estigmatitzen, de fòbiques. Fòbiques!? Amem amem?

Què tenim penya fòbica per aquí? Què tenim gent amb por de res? Que tenim odi a res? No! No la veim enlloc en aquesta fòbia! Però sabeu que veim? Veim fília!! Sí companyes! Veim molta, moltíssima fília pels pobles i ciutats d’aquesta illa!

Veim fília per uns carrers i places al servei de les seves habitants; fília per uns espais públics plens de vida sense que aquesta hagi de venir mediada per la seva mercantilització; fília per uns ports lliures de grans naus i per menys vols a uns aeroports que sembla que tot ho poden i que descarreguen multituds transients que fan del nostre hàbitat un producte més del consum ràpid; fília, amigues, per un comerç de proximitat que cobreixi les nostres necessitats.

Veim, i tenim, fília per aquelles que demanen que es deixi d’invertir en promoció turística per allargar en l’espai i el temps aquesta plaga i que en comptes d’això s’aposti pels aspectes socials, en definitiva, per la qualitat de vida de les treballadores del país; tenim fília per aquelles companyes que malviuen de netejar i d’oferir serveis a l’allotjament turístic, baratant les seves vides i, més important encara, les seves saluts per un mal sou, externalitzat, precari, flexibilitzat i mai millor dit, genuflexionat; fília per les que acaben en treballs esclaus a tant negocis de la restauració i d’altres indrets; i fília per les que albiren condicions i salaris dignes; tenim, i ho sabem, fília per a les que pateixen els abusos de les patronals de l’allotjament turístic i per aquelles que sucumbeixen, per no tenir altra sortida, al seu dictat.

Tenim, amigues i companyes, fília per les veïnades que veuen com els seus barris i pobles esdevenen d’elit amb allò que s’ha vengut a dir boutique hotels; fília per les que no poden dormir per la festa que els hi munten en els lloguers vacacionals; fília per a les que pateixen les transformacions barrials que introdueix aquesta modalitat d’allotjament turístic; i, sobretot, tenim fília per les que no troben com renovar el contracte de lloguer i són desplaçades a d’altres indrets menys de moda; tenim fília per les companyes que anam trobant en la nostra lluita quotidiana; fília per les aliances a les que ens aboca un mercat neoliberal que tants pensen natural i immaculat d’intervenció humana; i fília per aquelles que estan fartes per aquests malgoverns que vetllen pels valors de canvi en comptes dels valors d’ús d’allà on vivim.

En definitiva. Tenim fília per allò que sabem que podem moure, perquè sabem que només en moviment i plegades ens farem sentir! Gràcies a totes per tanta fília per clamar als vuit vents del món que ja n’hi ha prou de tanta massificació turística i per denunciar que FINS AQUÍ HEM ARRIBAT!