Arxiu d'etiquetes: massificació

Refusem el premi Sinofós 2017.

Anotació

Nota de premsa:

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” refusa el premi Sinofós 2017 que li vol concedir MÉS per Palma.

El moviment social “Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” no cerca premis de partits, sinó altres maneres de viure i conviure que ens ajudin a generar alternatives i polítiques efectives per combatre la turistització de Palma i els estralls que aquesta provoca. Per aquest motiu, ens ha sorprès la concessió d’aquest premi i fins i tot ens genera certa incomoditat tot tenint en compte que el discurs de MÉS per Palma i MÉS per Mallorca no està en consonància amb les seves actuacions ni, molt manco, amb les nostres principals reivindicacions.

Des de les diverses institucions on MÉS per Palma i MÉS per Mallorca es troben presents han tingut moltes oportunitats de premiar-nos amb accions políticament i socialment més valuoses que els premis Sinofós. Per exemple:

  • Promovent accions i normatives valentes per dificultar la mercantilització de l’habitatge i garantir l’accés a un habitatge digne i a un preu assequible i en consonància amb els sous precaris d’una part importat de les veïnades.
  • Recuperant l’espai públic de les nostres places, carrers i passejos envaïts i convertits en vies de trànsit ocupats pel consumidor-turista.
  • Incentivant la permanència dels comerços tradicionals, que permeten mantenir la identitat de Ciutat, en front de les franquícies, gelateries i altres empreses-comerços enfocades al turisme.
  • No permetent la transformació dels mercats municipals reconvertits en centres d’oci turístic, en detriment de la seva funció d’abastiment, que ja no estan al servei de les veïnades dels barris.
  • Evitant que les places hoteleres de Palma s’hagin duplicat durant aquesta legislatura.
  • No aprovant un increment del pressupost municipal en promoció turística superant el d’altres legislatures.
  • No finançant el Projecte Smart Mallorca, que és una manera de fer promoció turística, amb 8,8 milions d’euros, ni el congrés “Smart Island World Congress” amb 300.000 euros, a més de permetre que Mallorca sigui la seva seu permanent.
  • Manifestant públicament el rebuig a que la policia nacional assetgi veïnes que fan ús lúdic de l’espai públic.
  • Exigint al company de partit Biel Barceló que ens respecti i no ens insulti públicament. (Ens va qualificar de ‘tòxics i demagogs’ simplement per fer una pregunta a la Directora General de Turisme).
  • Instant a la Directora General de Turisme (càrrec anomenat per Més) a donar resposta a les nostres preguntes i sol·licituds d’informació que han estat ignorades.
  • Donant suport amb contundència, i reconeixent amb més determinació, la presència de milers de persones al carrer qüestionant el model turístic. Ningú de Més va fer cap declaració després de la manifestació #FinsAquíHemArribat fent com si res no hagués passat el 23S.
  • Exigint que Pere Muñoz, Pilar Carbonell i Biel Barceló donin explicacions sobre els diversos casos de tractes de favor en què es troben senyalats per la justícia i exigint una depuració de responsabilitats.

 

Per més aclariments contactar amb “Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita”

ciutatperaquihabita@gmail.com

Ciutat per a qui l’habita a la convocatòria del 23 S: #FinsAquiHemArribat

Anotació

Us deixem l’escrit de Ciutat per a qui l’habita, no per qui la visita per a la manifestació convocada per l’Assemblea 23 S i celebrada el mateix dia de 2017. Participarem donant suport i, juntament amb altres col·lectius, llegirem aquesta reflexió.

2017-09-24-PHOTO-00001678

Habitants i amigues de l’illa de Mallorca! Benvingudes sigau!! Passeu, passeu!! Sí, ja la sabeu la cançó, la del poeta, la del poble: Casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú. I vengueren les cases i anaren de lloguer i així els hi va als que les compraren…

En aquelles que volem veure una illa on habitar, en aquelles que volem una illa menys desigual, en aquelles que volem una illa i ens la posen tal com si fos la lluna, sí, en aquelles, i perquè no?, que volem la lluna, ens titllen ara, quan no directament estigmatitzen, de fòbiques. Fòbiques!? Amem amem?

Què tenim penya fòbica per aquí? Què tenim gent amb por de res? Que tenim odi a res? No! No la veim enlloc en aquesta fòbia! Però sabeu que veim? Veim fília!! Sí companyes! Veim molta, moltíssima fília pels pobles i ciutats d’aquesta illa!

Veim fília per uns carrers i places al servei de les seves habitants; fília per uns espais públics plens de vida sense que aquesta hagi de venir mediada per la seva mercantilització; fília per uns ports lliures de grans naus i per menys vols a uns aeroports que sembla que tot ho poden i que descarreguen multituds transients que fan del nostre hàbitat un producte més del consum ràpid; fília, amigues, per un comerç de proximitat que cobreixi les nostres necessitats.

Veim, i tenim, fília per aquelles que demanen que es deixi d’invertir en promoció turística per allargar en l’espai i el temps aquesta plaga i que en comptes d’això s’aposti pels aspectes socials, en definitiva, per la qualitat de vida de les treballadores del país; tenim fília per aquelles companyes que malviuen de netejar i d’oferir serveis a l’allotjament turístic, baratant les seves vides i, més important encara, les seves saluts per un mal sou, externalitzat, precari, flexibilitzat i mai millor dit, genuflexionat; fília per les que acaben en treballs esclaus a tant negocis de la restauració i d’altres indrets; i fília per les que albiren condicions i salaris dignes; tenim, i ho sabem, fília per a les que pateixen els abusos de les patronals de l’allotjament turístic i per aquelles que sucumbeixen, per no tenir altra sortida, al seu dictat.

Tenim, amigues i companyes, fília per les veïnades que veuen com els seus barris i pobles esdevenen d’elit amb allò que s’ha vengut a dir boutique hotels; fília per les que no poden dormir per la festa que els hi munten en els lloguers vacacionals; fília per a les que pateixen les transformacions barrials que introdueix aquesta modalitat d’allotjament turístic; i, sobretot, tenim fília per les que no troben com renovar el contracte de lloguer i són desplaçades a d’altres indrets menys de moda; tenim fília per les companyes que anam trobant en la nostra lluita quotidiana; fília per les aliances a les que ens aboca un mercat neoliberal que tants pensen natural i immaculat d’intervenció humana; i fília per aquelles que estan fartes per aquests malgoverns que vetllen pels valors de canvi en comptes dels valors d’ús d’allà on vivim.

En definitiva. Tenim fília per allò que sabem que podem moure, perquè sabem que només en moviment i plegades ens farem sentir! Gràcies a totes per tanta fília per clamar als vuit vents del món que ja n’hi ha prou de tanta massificació turística i per denunciar que FINS AQUÍ HEM ARRIBAT!