La turistització de Palma no crea ocupació, genera precarietat

Anotació

La invasió pel negoci turístic dels barris residencials, carrers i places de Palma, a més d’engegar processos de gentrificació, ha posat en qüestió el dret a un habitatge digne, i, en general, el dret a la ciutat.

No hi ha a Palma ni una besllum de pobresa laboral que mereixi un comentari de l’ autodenominat “Govern de la Gent”? Tal vegada Palma és “territori lliure dels efectes de les últimes Reformes Laborals” que són autèntics artefactes de precarització laboral i devaluació salarial.

El model de turistització de la Ciutat de Palma està provocant el que en economia es coneix com a “escenaris de creixement sense ocupació”.

Us deixem un informe sobre la precarietat i l’explotació laboral a Ciutat, conseqüencia d’aquest procés accelerat de despossessió dels espais i l’habitatge per part del negoci turístic.

Pots descarregar el document AQUÍ.

O si ho prefereixes, AQUÍ en Scribd. 

O també des de aquesta visualització:

 

Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita.

 

 

Nota de premsa.

Anotació

Nota de premsa 20 d’abril de 2018.

Vos adjuntem la nota de premsa d’avui sobre una greu irregularitat que hem detectat a Palma, relacionada amb l’explotació d’un hotel de Turisme d’Interior per part de Tolo Gomila, president de FEVITUR i vicepresident D’HABTUR.

Hem pogut constatar que  l’hotel d’interior, no disposa de permís d’instal·lació d’activitats.

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita”

El pots decarregar des de el visor o des de AQUÍ.

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” condemna la criminalització i judicialització de les integrants d’Arran.

Anotació

Des de l’Assemblea “Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” manifestam la nostra absoluta repulsa al procés de criminalització i judicialització que enfronta un grup de companyes de l’organització Arran Palma, com a conseqüència de l’acció pacífica contra la massificació turística que portaren a terme el 22 de juliol de 2017 al Moll Vell de Palma.

La campanya dissenyada contra Arran, i que es va difondre als mitjans de comunicació,  basà gran part del seu impacte en l’ús recurrent i pervers del terme “turismofòbia”, que d’un temps ençà s’havia introduït en el llenguatge dels mitjans de l’statu quo, amb l’objectiu de criminalitzar totes aquelles accions, entitats i moviments socials que ens oposem al relat hegemònic sobre el paper que el turisme ha de jugar en la nostra societat.

Ens preocupa moltíssim que aquella campanya de criminalització hagi anat un pas més enllà i ara esdevingui un procés de judicialització que pot suposar fins i tot penes de presó per a les companyes d’Arran.

Per aquest motiu ens solidaritzam i manifestam tot el nostre suport a les companyes d’Arran i demanem la derogació de la Llei “mordassa”.

El comunicat complet:

 

Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita.

Manifest: Zonificació zero. No més places turístiques a Ciutat.

Anotació

Manifest: No més places turístiques a Ciutat.

En aquests moments a Ciutat, accedir a un habitatge s’ha convertit en un problema social de primer ordre.

Atesa la situació de saturació turística, de destrucció accelerada del teixit social i d’emergència habitacional, hem col·laborat amb la Federeació D’Associacions de Veïns de Palma, el GOB i Terraferida en la redacció d’un Manifest demanant respecte pels acords del passat mes de juliol al Ple de l’Ajuntament de Palma de continuar la prohibició  del lloguer turístic a plurifamiliars. A més, d’estendre la prohibició d’autoritzar noves places de lloguer turístic vacacional a unifamiliars i sòl rústic del municipi de Palma.

Ni una plaça turística més a Palma!

Hem de recordar que el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) és l’instrument participat per al planejament de la ciutat.

Al PGOU, ara en revisió, s’hi determinen els usos del sòl i s’hi preveu el desenvolupament de les activitats econòmiques. Així, el PGOU vigent justifica l’agrupació tipològica (usos administratius, comercials, industrials i turístics) de les diferents zones de la ciutat i assumeix com a objectiu el suport als usos residencials contra la seva progressiva terciarització. Per tant, el PGOU actual ja regula l’ús turístic i el prohibeix a les zones residencials, ja sigui en edificis plurifamiliars o unifamiliars.

Poc a poc ens trobem que s’ha anat implantant arreu l’activitat terciària del lloguer turístic d’habitatges, alterant la protecció de l’ús residencial i l’actual zonificació dels diferents usos permesos.

#ZonificacióZero     #NoMésPlacesTurístiques      #ResistimOnResidim

Us deixem el Manifest:

 

Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita.

Ens oferim a fer l’estudi de zonificació turística a Palma a cost zero.

Anotació

IMG_1730

El 12 de febrer varem presentar una proposta al registre de l’Ajuntament de Palma.
Atès que l’Ajuntament de Ciutat vol zonificar el lloguer turístic de Palma tot externalitzant-ne un estudi a una empresa privada amb un cost de 20.000 euros, “Ciutat per a qui l’habita” farem l’estudi de la zonificació a cost zero.

Ens preocupa que després del compromís de 27 de juliol de 2017 al Ple de l’Ajuntament de Palma es va aprovar la proposta d’iniciativa popular de prohibir el lloguer turístic a les finques plurifamiliars a instància de la Federació d’Associacions de veïns de Palma (FAAVV) i quinze entitats més, ara, recolzats per un estudi (hi ha un grapat que ens donen la raó), vulguin turistitzar encara mes la nostra Ciutat.

No tenim prou amb s’Arenal o Cala Major?
Ni amb tots els hotels que s’han obert en els últims tres anys?

Pareix que tampoc tenim prou amb tots els edificis que, una vegada no renovats els contractes de lloguer als residents, s’han convertit en Turisme d’interior a Palma.
Ni amb tots els habitatges unifamiliars de barris com Son Espanyolet, Es Molinar o El Terreno. Aquests habitatges segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) són a zones residencials i, per tant, incompatibles amb l’ús turístic; però aquest se’n va permetre per la Llei “Delgado” de 2012 i, poc a poc,  ja han acosenguit Llicència. La moratòria va arribar tard.

Resulta que ara, viure a una casa amb jardí o tenir vistes a la mar (a una illa), és un luxe.
I les zones no turístiques, les poques que en queden, podrien ser susceptibles d’allotjar aquesta activitat. La pujada de preus dels habitatges d’aquests barris i l’expulsió de veïnades pot ser dramàtica. Tan dramàtica com a succeït a Sa Calatrava o Santa Catalina a Palma. O com ha ocorregut a barris d’altres ciutats, des de Barcelona a Berlín, de San Francisco a Marsella.

De veritat necessitem més estudis davant tanta evidència i a un territori petit amb tanta pressió humana?

Us deixem el document enregistrat:

 

IMG_1741

 

Referències:

Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi. Sònia Vives Miró, Onofre Rullan, Jesús M. González.

Un estudi vincula els desnonaments per lloguer amb la gentrificació

Proyectan 400 viviendas en Nou Llevant.    “… desde la empresa, consideran que el proyecto   despertará el interés de familias y compradores extranjeros, al detectar una demanda por parte de compradores de segunda vivienda para vacaciones o como inversión turística”.