Manifest fundacional de la xarxa SET de ciutats del Sud d’Europa front la turistització.    

Anotació

 Neix la “Xarxa SET de ciutats del Sud d’Europa front la Turistització”.

  • La xarxa ha estat promoguda per col·lectius i entitats de Palma,Venezia, València, Sevilla, Pamplona, Lisboa, Màlaga, Malta, Madrid, Girona, Canàries, Donostia, Camp de Tarragona i Barcelona.
  • Des de “Ciutat per qui l’Habita” fem una crida als col·lectius i organitzacions de Mallorca a sumar-se al manifest fundacional de la xarxa.

A diferents ciutats i regions del Sud d’Europa s’estan desenvolupant moviments de denúncia, mobilització i resistència davant els processos de turistització que s’hi estan produint. Entitats i col·lectius d’algunes d’elles, Venezia, València, Sevilla, Pamplona, Palma, Lisboa, Málaga, Malta, Madrid, Girona, Canàries, Donostia / San Sebastián, Camp de Tarragona, Barcelona, Eivissa, ens hem anat trobant en diferents esdeveniments des de fa al menys un any i mig, amb la finalitat de compartir i intercanviar experiències i coneixements.

Els esforços han esdevingut en un Manifest fundacional col·lectiu que serà presentat a Barcelona el proper 18 de maig conjuntament amb la resta de ciutats i territoris adherits.

 Des de “Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita”, en el marc d’una illa en gran part ja sotmesa al monocultiu turístic hem lluitat contra l’apropiació dels béns comuns per part de la indústria turística, contra la conversió del centre de Ciutat en oferta complementària del turisme i en la defensa dels drets socials de les veïnes i veïns a no quedar excloses dels seus barris de referència.

Els efectes de la indústria turística són múltiples: augment de la precarització i explotació laboral (tal i com posa de manifest l’informe que hem fet public recentment), massificació de carrers i places, alta generació de contaminació i residus a la que s’han sumat les emissions de partícules contaminants dels creuers, així com la transformació i banalització dels entorns naturals i de convivència.

L’impacte de la crisi financera de 2008 juntament amb l’actual compra massiva d’immobles per fons d’inversió i immobiliàries per fer negocis desvinculats dels usos habituals ha provocat una crisi d’habitatge i una transformació accelerada dels barris. La venda per l’ús residencial vacacional temporal dels habitatges de la nostra ciutat és una de les conseqüències de no posar fre i de crear la marca Palma, que ha beneficiat la sortida de l’stock d’immobles depreciats en mans dels bancs per especular i fer negoci.

Aquestes conseqüències resulten comuns, amb les seves especificitats, a gran part del sud d’Europa. Ens unim per crear espais de lluita, reflexió i de creació d’alternatives.

 Finalment, des de “Ciutat per qui l’Habita” fem una crida als diferents col·lectius i organitzacions de Mallorca a sumar-se al manifest fundacional de la xarxa.

  #SETnet       #SETouristification 

  • Us deixem el Manifest per descàrrega AQUÍ  i el vídeo del Manifest fundacional més abaix. 
  • També el pots descarregar al visor següent:

Vídeo del Manifest fundacional:

 

La turistització de Palma no crea ocupació, genera precarietat

Anotació

La invasió pel negoci turístic dels barris residencials, carrers i places de Palma, a més d’engegar processos de gentrificació, ha posat en qüestió el dret a un habitatge digne, i, en general, el dret a la ciutat.

No hi ha a Palma ni una besllum de pobresa laboral que mereixi un comentari de l’ autodenominat “Govern de la Gent”? Tal vegada Palma és “territori lliure dels efectes de les últimes Reformes Laborals” que són autèntics artefactes de precarització laboral i devaluació salarial.

El model de turistització de la Ciutat de Palma està provocant el que en economia es coneix com a “escenaris de creixement sense ocupació”.

Us deixem un informe sobre la precarietat i l’explotació laboral a Ciutat, conseqüencia d’aquest procés accelerat de despossessió dels espais i l’habitatge per part del negoci turístic.

Pots descarregar el document AQUÍ.

O si ho prefereixes, AQUÍ en Scribd. 

O també des de aquesta visualització:

 

Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita.

 

 

Nota de premsa.

Anotació

Nota de premsa 20 d’abril de 2018.

Vos adjuntem la nota de premsa d’avui sobre una greu irregularitat que hem detectat a Palma, relacionada amb l’explotació d’un hotel de Turisme d’Interior per part de Tolo Gomila, president de FEVITUR i vicepresident D’HABTUR.

Hem pogut constatar que  l’hotel d’interior, no disposa de permís d’instal·lació d’activitats.

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita”

El pots decarregar des de el visor o des de AQUÍ.

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” condemna la criminalització i judicialització de les integrants d’Arran.

Anotació

Des de l’Assemblea “Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” manifestam la nostra absoluta repulsa al procés de criminalització i judicialització que enfronta un grup de companyes de l’organització Arran Palma, com a conseqüència de l’acció pacífica contra la massificació turística que portaren a terme el 22 de juliol de 2017 al Moll Vell de Palma.

La campanya dissenyada contra Arran, i que es va difondre als mitjans de comunicació,  basà gran part del seu impacte en l’ús recurrent i pervers del terme “turismofòbia”, que d’un temps ençà s’havia introduït en el llenguatge dels mitjans de l’statu quo, amb l’objectiu de criminalitzar totes aquelles accions, entitats i moviments socials que ens oposem al relat hegemònic sobre el paper que el turisme ha de jugar en la nostra societat.

Ens preocupa moltíssim que aquella campanya de criminalització hagi anat un pas més enllà i ara esdevingui un procés de judicialització que pot suposar fins i tot penes de presó per a les companyes d’Arran.

Per aquest motiu ens solidaritzam i manifestam tot el nostre suport a les companyes d’Arran i demanem la derogació de la Llei “mordassa”.

El comunicat complet:

 

Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita.

Manifest: Zonificació zero. No més places turístiques a Ciutat.

Anotació

Manifest: No més places turístiques a Ciutat.

En aquests moments a Ciutat, accedir a un habitatge s’ha convertit en un problema social de primer ordre.

Atesa la situació de saturació turística, de destrucció accelerada del teixit social i d’emergència habitacional, hem col·laborat amb la Federeació D’Associacions de Veïns de Palma, el GOB i Terraferida en la redacció d’un Manifest demanant respecte pels acords del passat mes de juliol al Ple de l’Ajuntament de Palma de continuar la prohibició  del lloguer turístic a plurifamiliars. A més, d’estendre la prohibició d’autoritzar noves places de lloguer turístic vacacional a unifamiliars i sòl rústic del municipi de Palma.

Ni una plaça turística més a Palma!

Hem de recordar que el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) és l’instrument participat per al planejament de la ciutat.

Al PGOU, ara en revisió, s’hi determinen els usos del sòl i s’hi preveu el desenvolupament de les activitats econòmiques. Així, el PGOU vigent justifica l’agrupació tipològica (usos administratius, comercials, industrials i turístics) de les diferents zones de la ciutat i assumeix com a objectiu el suport als usos residencials contra la seva progressiva terciarització. Per tant, el PGOU actual ja regula l’ús turístic i el prohibeix a les zones residencials, ja sigui en edificis plurifamiliars o unifamiliars.

Poc a poc ens trobem que s’ha anat implantant arreu l’activitat terciària del lloguer turístic d’habitatges, alterant la protecció de l’ús residencial i l’actual zonificació dels diferents usos permesos.

#ZonificacióZero     #NoMésPlacesTurístiques      #ResistimOnResidim

Us deixem el Manifest:

 

Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita.